Sabíem que els arribaria al cor!!

 

Quan fa que el Blanquet va marxar d’acollida?? 10 dies?? doncs menys d’això és el que ha trigat a enamorar a una família que ha decidit adoptar-lo!!!

Estem més que contents!! molt i molt feliços!! Però sobretot perquè ens han enviat un munt de fotos i en totes es veu content, amb la que era la seva mama d’acollida, amb el seu company, amb altres gossets jugant… Ens fa sentir molt bé veure’l tan feliç!!

De totes les fotos hem escollit aquesta, perquè està amb la que serà la seva mama i perquè li estem molt agraïts que hagi decidit donar-li aquesta oportunitat.

T’estimem molt Blanquet, que siguis molt feliç!

Un petó molt fort, Blanquet!

Ooooooh!!!

Qui ens ho havia de dir, eh, rei, que et veuríem tan tranquil i relaxat en aquest coixí tan flonjo?? Ja et tocava, preciós. De ben segur que a la família que t’ha acollit ja els has robat el cor com vas fer amb nosaltres i esperem que et facin tots els ‘mimos’ d’aquest món perquè te’ls mereixes 🙂

Un petó molt fort, Blanquet!

Han arribat bé!

Ahir va ser un dia una mica trist per tota la família dels quissos… feliç però trist. Han estat moltes hores al costat del Blanquet i del Lupo, molt dies de veure’ls, de fer-los jugar, d’acariciar-los… de sentir l’amor del Blanquet i de veure evolucionar el Lupo, primer una mica esquerp i després juganer i alegre. Feia 5 anys que eren amb nosaltres, primer d’acollida i, finalment, en adopció.

Ens estimem a tots els quissos que han passat per les nostres mans i també, ja, als que han de venir, però quan porten tant de temps amb nosaltres ja formen part de la nostra vida i la separació és més dolorosa. I encara que sabem que és el millor per ells i que es mereixen estar en una família no podem deixar de dir-vos que els enyorarem molt i que, de tot cor, esperem que ells no ens enyorin ni s’enyorin!!

Des d’ahir al matí estàvem esperant rebre aquesta notícia… que amb la Canela i la Xica, que també han marxat, ja han arribat a casa i que estan bé! Lupo, Blanquet, com tots els que han marxat, sempre tindreu un reconet en el nostre cor… i el vostre serà una mica més gran!

Us estimem a tots molt i desitgem que sigueu molt feliços! Fins sempre!!

Estimat Dac

Hem rebut aquest escrit tan bonic de la Marissa, que fa més d’un any va adoptar al Dac. I ens ha agradat tant que us animem a tots els que teniu un quisso adoptat a que féu el mateix. Que ens expliqueu perquè el vau adoptar, què sentiu, alguna anecdota… estarem encantats de publicar-ho!!

Gràcies Marissa!!

Aquest es el meu Dac!!!! El meu Dac estimat!!!! Sempre content i feliç, simpàtic i de bon caràcter. Molt, molt trapella, sempre donant saltets i fent petons.

La veritat es que em va enamorar la seva mare, la Xica!!! Però tinc 2 gats adults i mentre m’ho pensava… zaaaasssss! la Xica estava embarassada!!!!!! Ja no hi havia dubte, en volia un….!!! En va tenir 7 i el que mes s’hi assemblava era en Dac. Que així li van posar i així es va quedar.

No m’ho podia creure, per fi tindria un gos! Quins nervis el dia d’anar a buscarlo: amor, carinyo, tendresa, moltes sensacions…

Estimat Dac, ens queda molt per viure junts. molts estius al riu i molts hiverns al costat del radiador…. Sempre cuidaré de tu.

Xica adoptada!!!

Quan la Xica va arribar al camp era molt tímida… feina vam tenir a fer-li una foto!! Només de veure que ens preparàvem una mica ja s’amagava o se n’anava un tros lluny… Era tímida i dolceta. Molt i molt dolceta 🙂

Però amb els dies s’ha anat fent la mestressa i ara ja explicava a tots que allò era casa seva… de moment! Perquè ja està adoptada!!!

Estem molt contents perquè coneixerà una nova família que l’estimarà molt i tindrà una germaneta que ja l’està esperant per jugar.

Moltes felicitats preciosa!! T’estimem molt!