Creiem en les fades!!

Avui us volem explicar un conte ben real, el de la Silke, una noia alemanya que ens va trobar per internet cercant gossos abandonats. Llavors, era l’any 2011, ella ja ajudava econòmicament a dos refugis, un de Grècia, d’on era la seva Paula, i un de Múrcia, d’on era la seva Emma. A les dues les havia adoptat a Alemanya mateix i, quan va conèixer d’on venien, es va començar a interessar pels gossos del carrer dels països del sud d’Europa.

Emma, Timmy, Paula i Frieda

Podríem dir que la Paula i l’Emma li van canviar la vida perquè gràcies a elles va decidir portar una mica d’aire fresc a les protectores i refugis que lluitem amb molt d’esforç per donar una vida digne als animals que gaire bé la tenen perduda. Per això, juntament amb un amic, va crear la seva associació: Pfotenhilfe Spanien e.V. (http://www.pfotenhilfe-spanien.de) i no para d’anar amunt i avall amb la seva paradeta de color vermell, recollint diners i tota mena de donacions, venent diversos productes, entre ells, uns bombons boníssims que fa ella mateixa!!

Però a banda de tota aquesta feina, manté el seu refugi particular que ha anat creixent. La següent en entrar a casa seva va ser la Frieda, que va adoptar a Alcoi, i que tenim el plaer de conèixer. Delicada com una princesa li encanta amagar-se i descansar sota la manteta feta un cargolí. La Frieda té només tres potetes, en va perdre una del davant en un accident de transit, i la Silke va decidir fer-li de casa d’acollida… literalment ens ha explicat que dos dies després de conèixer-la va decidir quedar-se-la per sempre.

Després van venir el Timmy i la Klara, els dos de Sallent i que va trobar, primer un i després l’altre, en dues visites que ens ha fet. Ens explica que el Timmy no es deixava tocar, que era molt i molt poruc i que la Klara semblava molt trista. Em vaig enamorar d’ells, ens explica, i al cap de poc ja eren a casa seva.

Amb cinc gossets adoptats la Silke va dir que ja n’hi havia prou… però llavors va aparèixer el Max, un gosset d’Ukraïna amb les dues potetes del darrera amputades. Va intentar ajudar-lo buscant algú que li fabriqués una cadira (ja que enviar-ne una era molt complicat), com que no va trobar a ningú, va enviar diners per pagar-li la vacunació, xip i passaport i tenir-lo a punt per si algú preguntava per ell… El Max ara ja és a casa, amb la Silke, clar, i diu que no se’n penedeix gens perquè té el cor d’or pur!. Podem veure’l en una competició per a gossos discapacitats i vells, on també va participar la Frieda i on va guanyar la Klara! Fa poc que l’han operat per arreglar-li l’os del genoll perquè el tenia desencaixat i no li anava bé la pròtesi que li han de posar. L’operació, per cert, ha anat molt bé 🙂

Max, Frieda, Klara i Timmy

Com veieu, la Silke és especial i no només pels donatius que recull i ens envia (a diverses protectores), si no també per ser com és, per fixar-se en els desvalguts, en aquells gossets que ningú vol adoptar, en els invisibles dels refugis, i per tenir sempre un trosset buit al seu cor per si troba un altre petitó que crida en silenci que l’adoptin.

Si coneixeu el conte del Peter Pan sabreu que explicava a la Wendy que cada vegada que algun nen deia que no creia en les fades, en algun lloc en moria una. Doncs, per si l’efecte contrari també es produís, nosaltres cridem ben fort: Creiem en les fades!!!

La reina del mar Bàltic!

 

Sí, és la nostra Paty!!! Acabem de rebre notícies seves i la Paty ja és una més de la família!!!

Aquest estiu ha estat de vacances a Suècia i s’ha fet inseparable amb Sandro, el fill, amb qui dorm, juga i navega!! Quan el Sandro anava a agafar la barca la Paty era la primera de pujar-hi, d’un bot ja era a dins. S’ho ha passat molt i molt bé i ens n’alegrem molt!

També ens expliquen que li encanta jugar a pilota i que tots els nens del barri volen jugar amb ella, que és divertida i dolça i que l’estimen moltíssim.

Us recordem que la Paty va marxar el novembre  passat d’acollida i que abans d’acabar l’any ja ens van dir que la mateixa família se la quedava!! No podia ser d’altra manera, coneixent-la 🙂

T’estimem molt Paty!!

Un petó molt fort, Blanquet!

Ooooooh!!!

Qui ens ho havia de dir, eh, rei, que et veuríem tan tranquil i relaxat en aquest coixí tan flonjo?? Ja et tocava, preciós. De ben segur que a la família que t’ha acollit ja els has robat el cor com vas fer amb nosaltres i esperem que et facin tots els ‘mimos’ d’aquest món perquè te’ls mereixes 🙂

Un petó molt fort, Blanquet!

Han arribat bé!

Ahir va ser un dia una mica trist per tota la família dels quissos… feliç però trist. Han estat moltes hores al costat del Blanquet i del Lupo, molt dies de veure’ls, de fer-los jugar, d’acariciar-los… de sentir l’amor del Blanquet i de veure evolucionar el Lupo, primer una mica esquerp i després juganer i alegre. Feia 5 anys que eren amb nosaltres, primer d’acollida i, finalment, en adopció.

Ens estimem a tots els quissos que han passat per les nostres mans i també, ja, als que han de venir, però quan porten tant de temps amb nosaltres ja formen part de la nostra vida i la separació és més dolorosa. I encara que sabem que és el millor per ells i que es mereixen estar en una família no podem deixar de dir-vos que els enyorarem molt i que, de tot cor, esperem que ells no ens enyorin ni s’enyorin!!

Des d’ahir al matí estàvem esperant rebre aquesta notícia… que amb la Canela i la Xica, que també han marxat, ja han arribat a casa i que estan bé! Lupo, Blanquet, com tots els que han marxat, sempre tindreu un reconet en el nostre cor… i el vostre serà una mica més gran!

Us estimem a tots molt i desitgem que sigueu molt feliços! Fins sempre!!

Estimat Dac

Hem rebut aquest escrit tan bonic de la Marissa, que fa més d’un any va adoptar al Dac. I ens ha agradat tant que us animem a tots els que teniu un quisso adoptat a que féu el mateix. Que ens expliqueu perquè el vau adoptar, què sentiu, alguna anecdota… estarem encantats de publicar-ho!!

Gràcies Marissa!!

Aquest es el meu Dac!!!! El meu Dac estimat!!!! Sempre content i feliç, simpàtic i de bon caràcter. Molt, molt trapella, sempre donant saltets i fent petons.

La veritat es que em va enamorar la seva mare, la Xica!!! Però tinc 2 gats adults i mentre m’ho pensava… zaaaasssss! la Xica estava embarassada!!!!!! Ja no hi havia dubte, en volia un….!!! En va tenir 7 i el que mes s’hi assemblava era en Dac. Que així li van posar i així es va quedar.

No m’ho podia creure, per fi tindria un gos! Quins nervis el dia d’anar a buscarlo: amor, carinyo, tendresa, moltes sensacions…

Estimat Dac, ens queda molt per viure junts. molts estius al riu i molts hiverns al costat del radiador…. Sempre cuidaré de tu.

Xica adoptada!!!

Quan la Xica va arribar al camp era molt tímida… feina vam tenir a fer-li una foto!! Només de veure que ens preparàvem una mica ja s’amagava o se n’anava un tros lluny… Era tímida i dolceta. Molt i molt dolceta 🙂

Però amb els dies s’ha anat fent la mestressa i ara ja explicava a tots que allò era casa seva… de moment! Perquè ja està adoptada!!!

Estem molt contents perquè coneixerà una nova família que l’estimarà molt i tindrà una germaneta que ja l’està esperant per jugar.

Moltes felicitats preciosa!! T’estimem molt!

Canela adoptada!!!

Doncs aquesta era la notícia que us havíem de donar… que la Canela, que havia de marxar d’acollida, ja marxarà directament adoptada!!! Estem molt contents per ella perquè és molt i molt dolça i, en el poc temps que ha estat amb nosaltres, s’ha fet estimar molt.

Per cert, que la casa que l’havia d’acollir és la que acollirà al Blanquet!! oi que bé!! tot rodó!

Entre el Lupo, el Blanquet, el Fugi i la Canela sumem  36 anys, 9 anys de mitjana!!! El club dels adults ens marxa!!! No podríem estar més contents, de veritat. Sort a tots, preciosos!!! us estimem!!

El moment precís en el lloc adient!

Doncs això, que les oportunitats no es poden deixar passar…

Que el Roig, un quisso que fa un parell d’anys va ser adoptat, ens vingués a visitar no és un fet extraordinari, que es saludessin amb el Sino quan es veiessin, tampoc. Havien jugat junts força temps. Però que el Sino, que feia dies que no entrava al camp, el seguís sense problemes fins a dins i s’estigués amb ell tan tranquil, ja era una novetat.

Aprofitant que el teníem tan a mà, li vem posar una llauna d’aquelles tan bones i se la va menjar just davant nostre, a un metre escàs. Com pot ser que no el puguem ni tocar si el tenim aquí?? Si no ho vius no ho pots comprendre, qualsevol moviment fora de lloc fa que el Sino salti un pas i dos enrere, apartant el cap, mirant de reüll, amb les seves orelles voleiant al vent.

I llavors et ve la inspiració, la solució que durant tan temps has estat buscant… Una xarxa! Si tenim una xarxa el podrem atrapar?? Ho hem de provar. Així que sense perdre gaire temps quedem un parell de dies més tard per començar-ho a mirar amb una xarxa que ens poden deixar i amb el Roig, clar!

Aquest matí, l’entrada al camp ja costa una mica més. Serà tan llest que ens haurà detectat?? Va ser l’altre dia un fet excepcional i ja no tornarà a passar més?? Tots els mals pensaments del món tornen a venir, tots els records d’intents frustrats… però no, finalment el Sino ens segueix, a molta distància, però ens segueix.

I ara, com ho fem? comencem a mirar la xarxa del dret i del revés i una mica més hi quedem atrapades nosaltres! Hem d’anar amb molt de compte perquè qualsevol intent que no vagi bé ens tirarà per terra l’invent. I si la posem per sota el menjar i aixequem a munt? I si la posem per sobre una caseta i quan entri…

Però el Sino, aliè a les nostres maquinacions, s’ha fixat en una de les gossetes noves, la Cira, que sembla que està entrant en zel. Allò que dèiem, el dia oportú!! Deixem la xarxa i anem per fer entrar al Sino al tancat de la Cira, la Pruna i l’Ela. Les obrim i les tres floretes surten a córrer… les fem entrar amb pinso i el Sino al darrera tan content amb la Cira que ni se n’adona del pas estret de la porta, ni del soroll que fa quan es tanca! Ha sigut tot tan ràpid i sorprenent que no tenim ni temps d’emocionar-nos. La Cireta segueix el pinso i el Sino a la Cireta, mentre l’Ela ens demana que li tirem la pilota i la Pruna dóna voltes sense saber ben bé que estar passant.

Aquesta vegada no se’ns tornarà a escapar, l’hem d’agafar com sigui.. Ho provem amb els collars, amb les corretges, però no hi ha manera, la Cira és un belluguet i no para quieta i, clar, el Sino tampoc!

Però si tenim una xarxa!! I ja ens veieu, amb els braços enlaire aguantant la xarxa més o menys estesa i esperant que el Sino passi per sota. Després d’algun mig intent que dissimulem tot fent veure que ens ha caigut, acabem en un racó amb la xarxa estesa, en un costat la Cira i la Pruna i, en l’altre el Sino, que si passo que si no… I, per fi!! El Sino queda atrapat, molt i molt espantat, intentem tranquil·litzar-lo ‘som nosaltres, Sino’. Ens mira atemorit i de seguida para de lluitar, com si acceptés a desgrat que no pot continuar vivint d’aquesta manera. Ja el tenim!!!

Li desenredem la xarxa, li posem un collar, un altre de millor, després un arnés, millor aquest altre. Mentre, les tres flors s’acosten i l’oloren, ‘estàs bé, Sino?’ sembla que li diguin. I ell va mirant, desorientat i abatut. Ho sentim molt Sino, però ho havíem de fer, per tu.

Ara descansa, tranquil i un xic fora de lloc, mirant fixament el seu passat. El Sino és un gos molt fort i resistent, en tots aquests anys ens ho ha demostrat. I d’aquesta també se’n sortirà.

Sino, el gosset de les orelles llargues, el cor dolç, l’esperit valent, ara podràs sentir tot l’amor que fa temps que et dediquem. I quan te n’adonis del que has guanyat, tornaràs a ser lliure.

Canela acollida!!!

La Canela ja té el bitllet a punt!! ben aviat marxarà a una casa d’acollida!! Tenim la sort que els nostres amics de seguida troben cases d’acollida pels cassos especials i la Canela n’és un.

Estem molt contents perquè, amb 10 anyets, ja és gran per arribar de nou al refugi, tot i que s’hi ha adaptat molt bé!! De seguida s’ha integrat amb els seus companys i no s’ha enyorat gens.

Amb el poc temps que ha estat amb nosaltres, però, ja ens ha deixat una gran empremta… sempre recordarem el seu somriure d’orella a orella ensenyant totes les dentetes, com el que tenia l’Ona, arrufant el llavi de dalt i movent el cos des del cap a la punta de la cua… No ho pot dir més clar que contenta està quan ens veu!!

T’estimem Canela i esperem que ben aviat trobis una casa definitiva on hi acabis de ser molt feliç!!

Sort bonica!

La Rihanna ja està adoptada!!

 

Us en recordeu de la Rihanna?? Ella és un dels 5 gossets que va deixar la seva mestressa quan es va morir… com que la filla no els podia tenir els vem posar en adopció. En el camp, però, només hem tingut a la Rihanna i al Cirus. La Rihana era molt i molt dolça, una mica tímida els primers 5 minuts 😉

I per fi, la gran notícia!! De fet, la Rihanna ja fa dies que està a la seva nova casa però ens faltava la foto i entre unes coses i les altres… però ja la tenim aquí! Ahir l’Imma la va anar a veure i, la veritat, és que està fantàstica!!

Estem molt contents per ella i ara només desitgem que la resta dels seus companys, entre ells el Cirus, tinguin la mateixa sort! 

Moltes felicitats preciosa!! Un petó molt gran!!